Plasmar en tinta.

Des de ben petita, jo
he tingut consciència
de vida i de mort.

Mirava amb atenció
jugava amb sabó,
creava colònies i perfums
amb flors i alcohol.

Des de ben petita, jo
sóc valenta,
encara que tingui molta por.

Tenia molta imaginació
amb aigua jugava.
No parava fins trobar
allò que buscava,
un cop ho tenia
mirava i mirava.

Inspeccionava, escrivia
i comparava.

Des de ben petita, jo,
neneta d'ulls foscos
i cabell arrinxolat,
sóc simpàtica,
alegre, expansiva,
un no parar.

Jugava a guerra,
jugava a pau,
jugava a que plovia,
jugava sola,
jugava en companyia.

I era feliç, jo.
M'alegrava el nadal,
sempre m'amagàven els papas
el regal més preciat,
i jo el buscava i el buscava
i quan el trobava vinga a jugar.

Des de ben petita, jo
he tingut consciència
de vida i de mort.

Plasmava les meves inquietuds
en paper.

Jo volia perdurar,
volia ser heroina de lletres,
guerrera de vida,
salvadora de mort.

Jo des de petita sabia
que un dia marxaria
així que escrivia i escrivia,
si un joc m'agradava molt
anava a plasmar-ho en tinta.

A vegades el compartia
i tot era més màgic,
quan ell venia
quan jo anava,
cinc-centes històries
recorregueren
la nostra ment,
i l'hort,
i el bosc,
i nosaltres,
i ell,
i jo.

Després va arribar ella,
i la imaginació desbordada
continuà,
aqui i allà.

Aquest sentiment
de plasmar-ho tot en tinta,
imaginar histories
i tenir-les escrites.

Plasmar la meva vida,
com vaig començar,
com pot acabar.

Des de ben petita, jo
he tingut consciència
de vida i de mort.

He sabut què és la mort
i les seves conseqüències.
Jo visc, i mentre visqui
escriuré;
com vaig començar
o com acabaré.